L'EÒLICA,AMB EL VENT A FAVOR

Ahir 4 de març ,degut al aprofitament del fort vent,es va batre el record de producció eòlica en percentatge sobre el total de producció elèctrica a tot Espanya:el 28%.Això ens ha de esperonar a seguir apostant per una energia renovable que encara té molt marge de millora tècnica,amb un cost de producció baix i que ens permet ser independents del petroli que amb les seu preu constantment a l´alça afecta a tot el sistema productiu. Per no parlar de les evidents avantages mediambientals.Algú pot estar-hi en contra?

AIGUA

Base d'un article que vaig enviat als mitjans de comunicació per la seva publicació el passat 5-2-2008:

L’aigua és un be natural escàs, imprescindible per la vida, que hem d’utilitzar de manera sostenible i responsable. Aquesta afirmació repetida en multitud d’ocasions pren aquests dies més força desprès de que les conques del Llobregat i del Ter hagin entrat en situació “d’excepcionalitat 2”. Estem patint una de les sequeres més greus i perllongades de la nostra història recent, amb una perspectiva de canvi climàtic que afectarà greument els països que s’ubiquen en la ribera mediterrània, i que cada vegada seran més continuades. Quan des d’ICV hem defensat que cal canviar l’actual model de desenvolupament esgotat, el consum d’aigua és un dels elements centrals de canvi. Hem de preparar el país per assegurar la disponibilitat d’aigua pels usos de la nostra societat (consum humà, productiu, agrícola i de lleure), i fer-ho amb perspectives de futur i basat en un model més sostenible. Estalvi, reutilització, i administrar els recursos propis: la nova cultura de l’aigua.Ara que la sequera i les seves conseqüències econòmiques, socials i ambientals estan més presents en el debat ciutadà es poden visualitzar les diferents posicions polítiques sobre com assegurar-nos la disponibilitat d’aigua suficient i perllongada en el temps. Hi han com a mínim dos maneres d’apropar-se a solucions bastant definides i que es diferencien bàsicament en la resposta a les propostes de transvasaments (de l’Ebre o del Roïna), que no és altra cosa que sobre el model. Estem, per tant, en un moment decisiu per definir el futur que volem. Des del Govern de la Generalitat de Catalunya, i més en concret des del Departament de Medi Ambient i Habitatge s’ha apostat, per coherència, per la nova cultura de l’aigua, es a dir, per gestionar l’oferta de recursos hídrics propis, per continuar amb les polítiques d’estalvi i innovació, per la reutilització de l’aigua a través de les depuradores i per la dessalació i depuració de l’aigua del mar (dessaladores), com aposta estratègica de futur a curt i llarg termini. Aquesta línia de treball te en compta l’escenari de canvi climàtic i de sequeres continuades com a molt probables.La dreta no ho veu igual: el PP defensa encara el transvasament de l’Ebre, i CiU defensa aferrissadament el transvasament del Roïna (França) com a solució estructural. Qualsevol comparació econòmica, ambiental, i de model, s’inclina per l’aposta d’ICV i del govern de la Generalitat. El transvasament de l’Ebre ja sols és defensat pel PP amb enfrontaments interns entre l’Aragó i el País Valencià. I si comparem la proposta de transvasament del Roina i el conjunt de polítiques que representen la “Nova Cultura de l’Aigua” el balanç és molt clar. El transvasament de Roina suposaria la construcció d’una gran infrastructura de canalització de més de 400 quilòmetres (300 d’ells en territori francès) amb un impacte en el territori important (canalització amb una afectació d’uns 20 metres amplada al llarg del recorregut). Suposaria, a més, la instal·lació de com a mínim 5 sistemes de bombeig per salvar els accidents geogràfics, i finalment la depuració de l’aigua per fer-la potable. Tot indica que la construcció de les dessaladores que proposa el govern català i la seva connexió té un cost més baix, i un impacte ambiental significativament menor. En els darrers anys l’avenç tecnològic a fet disminuir en un 50% el consum energètic de la dessalació.Però hi ha, a més, un element de vital importància des del meu punt de vista: el nivell de dependència de l’exterior que representa cadascuna de les propostes. La nova cultura de l’aigua no té cap dependència de l’exterior perquè gestiona els recursos propis, en canvi el transvasament del Roina ens deixaria en mans de decisions llunyanes. Qualsevol política que tendeixi a reduir la nostra dependència de l’exterior ja sigui en recursos hídrics o en fons energètiques és una clara aposta per la modernització del país, i pel model de desenvolupament sostenible. ICV no para el país, el que fa és donar-li una nova direcció a les polítiques econòmiques, socials i ambientals, i això és el que preocupa als poderosos.

Paco Morales,

de l'Àmbit de Medi Ambient d'ICV de Terrassa

EL PLA TREN 2014 A TERRASSA

El passat dijous vem presentar a Terrassa el Pla Tren 2014 de la ma de la Núria Buenaventura, número 2 de la candidatura d’ICV-EUiA a les eleccions generals per Barcelona. Aquest és un pla elaborat per l’Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP), i que conté moltes de les propostes que ICV ha estat fent en els darrers anys per millorar la xarxa ferroviària catalana, i per això l’hem fet nostre. La seva particularitat inicial és que marca un seguit d’actuacions prioritàries en la xarxa ferroviària per ser portades a terme en un curt termini de temps (6 anys), estant quantificades econòmicament (una inversió de 7095 milions d’€), i amb l’objectiu de convertir Catalunya en un país més modern i sostenible pel que fa a la mobilitat de la majoria de la població. L’aplicació d’aquest pla suposaria assolir en sis anys un sistema ferroviàri d’excel·lència pel conjunt de Catalunya.

Una de les seves virtuts és que no es tracta d’un llistat de propostes, sinó que l’aplicació del conjunt d’intervencions reforça la xarxa ferroviària en forma de xarxa interconnectada, i possibilita futurs creixements. Aquesta inversió és totalment possible donats els recursos extraordinaris de la Disposició Tercera de l’Estatut, que fins al 2014 suposen una inversió de més de 35.000 M€. El conjunt del Pla Tren 2014 suposaria un 21% d’aquests recursos i equival a la quantitat invertida en la línia de l’AVE Madrid- Barcelona.

El Pla Tren 2014 fa un plantejament general de millora de la xarxa ferroviària arreu de Catalunya, però té una incidència concreta al Vallès Occidental i a Terrassa. El conjunt d’aquest pla suposa una millora substancial de la xarxa ferroviària de rodalies i regionals que com ja sabem ha estat abandonada durant molt anys per prioritzar l’AVE. Per Terrassa el pla suposa les següents actuacions a més del perllongament de la línia de FGC, i de la construcció de la tercera estació de Renfe a l’oest de la ciutat (Can Boada, La Maurina, Roc Blanc):

- Construcció de la via Terrassa- Viladecavalls- Martorell, que forma part del projecte de nova línia orbital ferroviària. Millora considerable de la nostra connexió amb les comarques de la segona corona de Barcelona (Baix Llobregat, Vallès Oriental, Maresme, Alt Penedès i Garraf).
- Dues línies de Rodalies Renfe: la C-4 (actual), i la C-5 (Martorell)
- Trens semidirectes Terrassa- Sabadell- Barcelona (Renfe C-5), amb un estalvi de temps de viatge (nou túnel a Montcada).
- Accés ràpid als nodes de Barberà i Martorell per intercanviar amb trens regionals.
- Dotar Terrassa d’un sistema mixte de tramvia interurbà (tram-tren) que alhora que fa de circumval·lació de la ciutat ens connecta amb Sabadell, Barberà, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Cerdanyola, utilitzant d’entrada i sortida la N-150. El plantejament és que a més aquest tramvia tingués un intercanviador amb l’estació de FGC a Can Roca, i amb la nova estació de Renfe a les Arenes- Torresana.

INVERSIONS A TERRASSA I ENTORN PROPER

- Nova estació Renfe Terrassa-Oest ……………………………… 3 M€
- Contrucció tram C-5 fins Martorell ……………………………….. 200 M€
- Contrucció Tram-Tren Vallès (1ª fase) …………………………... 300 M€
- Parc Mòbil Tramvia i tren ………………………………………….. 100 M€
Total aprox. 603 M€

CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC: MÉS POLÍTICA

Aquest títol podria representar una de les conclusions de la xerrada - col·loqui que va organitzar ICV i Joves d’Esquerra Verda a Terrassa el passat dijous 17 de gener, a la sala d’actes de CCOO, i que va ser presentat pel company Xavi Martínez. Els dos ponents van coincidir a ressaltar que calen més polítiques compromeses per mitigar de forma eficient les conseqüències del canvi climàtic que ja tenim entre nosaltres: la Làia Ortiz, diputada d’ICV-EUiA al Parlament de Catalunya i coordinadora nacional de JEV; i el Ricard Riol, president de l’Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP). A l’inici de l’acte es va presentar el blog “Terrassa Sostenible-ICV”, un nou marc de relació i participació a l’entorn del desenvolupament sostenible i Terrassa ( http://www.terrassasostenible-icv.blogspot.com/ ).

La Làia Ortiz va plantejar la necessitat d’omplir el buit entre els plantejaments superestructurals de la lluita contra el canvi climàtic (cimeres internacionals), i la responsabilitat individual de la ciutadania en el canvi dels seus hàbits. Per omplir aquest buit va plantejar la necessitat d’incrementar les polítiques locals, regionals i estatals, per bastir un veritable programa de canvi en la nostra manera de viure, de produir, de moure’ns i de consumir. Va exposar, també, com el govern de la Generalitat de Catalunya ha iniciat, de forma participada, la redacció de l’estratègia catalana de lluita contra el canvi climàtic: amb la creació de l’Oficina del Canvi Climàtic, i l’organització d’una Convenció Nacional (que celebrarà una segona sessió al febrer) per redactar el programa de mesures amb l’objectiu de reduir l’emissió de CO2 en 5,3 tones anuals. També va fer esment de les dificultats de que aquesta política, que ha de ser transversal per coherència, sigui assumida amb la mateixa intensitat pel conjunt del govern català, més enllà de l’impuls i lideratge del Departament de Medi Ambient i Habitatge (ICV), cosa que avui encara no és així.

Per la seva banda el Ricard Riol va fer una complerta exposició de les conseqüències de l’actual model de mobilitat, basat en el transport privat, sobre la salut i la seguretat de les persones, i sobre la qualitat urbana de les ciutats i el medi ambient. La mobilitat motoritzada és un dels sectors que més emissions aporten a l’atmosfera (un 40% del total) i per això qualsevol estratègia per mitigar el canvi climàtic ha de canviar el model de mobilitat. Desprès va fer una comparativa de Catalunya i Espanya respecte a Europa pel que fa les infrastructures de mobilitat, on va quedar molt clar que: Catalunya compta amb una extensa xarxa d’autopistes, i una molt deficient xarxa ferroviària i de vies secundàries. Com una de les propostes concretes va insistir en la conveniència de que Terrassa es dotés d’un tramvia intercomunicat amb la xarxa ferroviària per donar un salt endavant en mobilitat sostenible. I com era d’esperar va fer una petita presentació del Pla Tren 2014 com la darrera proposta estrella realitzada per la PTP (que ha estat totalment assumida per ICV) per millorar i fer créixer la nostra insuficient xarxa ferroviària en només 6 anys i amb una inversió prevista que supera el 7 mil milions d’€. En aquest pla es proposa la construcció d’un tram-tren per Terrassa i la comarca del Vallès Occidental, que ampliï i millori l’actual xarxa ferroviària.

COM MITIGAR EL CANVI CLIMÀTIC ?

Amb aquest títol ICV i Joves d'Esquerra Verda organitzem un acte a Terrassa. I ho fem amb dos ponents de luxe: Ricard Riol, president de l'Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP), una associació d'àmbit català que s'ha caracteritzat en els darrers anys per les seves aportacions a un model de mobilitat sostenible, amb propostes tant potents com la proposta de Pla Tren 2014 que proposa una millora i ampliació de la nostra malmesa xarxa ferroviària arreu de Catalunya (amb una inversió que supera els 7 mil milions d'€); d'altra banda comptarem amb la Làia Ortiz una de les diputades més joves del Parlament de Catalunya per ICV-EUiA i co-coordinadora nacional de Joves d'Esquerra Verda.

Amb aquests dos ponents de categoria creiem que podem fer una bona aportació sobre un dels temes que més preocupen a ICV i a JEV, com són les causes i les conseqüències del canvi climàtic, i què podem fer per mitigar-ho. L'acte tindrà lloc el proper dijous 17 de gener, a les 19,30 hores, a la sala d'actes de CCOO de Terrassa (carrer Unió). Us hi esperem.

CARTA DE BENVINGUDA

Companys, companyes i curiosos en general que arribeu aquí amb l'interès de saber de què va això:

A ICV Terrassa ja fa temps que creiem que internet, amb totes les possibilitats que ofereix, és una eina essencial per comunicar idees, obrir debats i reflexionar sobre la nostra realitat. O sigui: fer política. Perque entenem que la política no és només una feina pels polítics, sinó una eina al servei de la participació de la gent.

Intentant ser conseqüents amb aquesta filosofia inaugurem aquest espai dedicat a un àmbit que defineix com a pocs la nostra identitat com a formació política: el medi ambient.

Mai com ara la preocupació per temes com l'ecologia, la sostenibilitat, el canvi climàtic o les energies renovables havien ocupat tant espai als mitjans de comunicació. No hi ha dia que no ens llevem amb alguna notícia relacionada amb aquests temes.I a ben segur que la cosa anirà a més, ja que s'està instal.lant la percepció global de que la preservació, gestió i rehabilitació del medi ambient són i seran temes cabdals per la supervivència dels nostres ecosistemes naturals i socials.

Per això volem que aquest espai sigui un lloc en el que el debat i la inquietut per tots aquests temes ens porti a articular propostes tant a nivell local com general, però també a educar-nos en la convivència amb l'espai finit i vulnerable que habitem.

En definitiva, us convidem a ficar-hi cullerada sense complexos,segur que això ens enriqueix a tots.

Salut i bona feina.